VECLUS-HERITAGE
| Els Cursos de Patrimoni estan
oberts a tothom, per bé que la
seva gènesi s’orienta a dos
grans àmbits: per una banda al col·lectiu de professionals que de manera
directa o indirecta intervenen o treballen sobre el
patrimoni
construït. Per altra banda a tots aquells
interessats en l'arquitectura històrica i els seu valors com a patrimoni
comú. |
Plantejats
en el format de conferències monogràfiques
i
independents, els Cursos de Recerca pretenen posar a l'abast dels
interessats els coneixements tècnics i històrics
necessaris per a conèixer i valorar el patrimoni
construït,
amb especial atenció a l'edilícia
històrica
barcelonina i catalana. El nostre temari inclou sempre els resultats
més recents de les recerques així com les seves
novetats
i descobertes, ja siguin
constructives o documentals.
Trobades de
les Egipciaques
Treball
realitzat entre els anys 2005-2006 per a la Direcció general
del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya dins d'un equip
multidisciplinari amb l'objectiu de conèixer el
procés constructiu històric de
l'església. Les recerques posaren
al descobert noves dades i elements significatius pel que fa
a l'evolució crono-estructural de l'edifici.
Així,
van poder ser estudiats directament una petita part dels fonaments de
l'edifici i de les seves cobertes, a més dels traus de
bastida
que encara avui dia són visibles. Entre d'altres novetats es
pogué determinar la presència dels arcs
torals
diafragmàtics i la seqüència
crono-estructural de
l'església des dels seus origens fins el present.
Durada de la conferència : 1h. i 30 min
.
Cursos
de recerca
El
deteriorament del parament de la façana de final del segle
XIX
comportà la caiguda de pedres i l'urgent necessitat de la
seva
restauració, l'any 2002. Els treballs de recerca
s'iniciaren l'any 2004 i es realitzaren dins d'un equip
pluridiciplinari encarregat de conèixer la
història i
especificitats del sistema constructiu d'aquest frontis de la Seu
barcelonina, així com el seu estat de conservació
i
funcionament estructural. En el decurs de les recerques es posaren al
descobert algunes de les gafes metàl·liques que
subjectaven la nova façana obra de Josep Oriol Mestres
(1887-1890) al frontis gòtic projectat i parcialment
construït pel mestre Arnau Bergués entre 1400 i
1420.
Durada de la conferència: 1h. i 30 min
.
La
realització de l'estudi
històrico-arquitectònic de
la finca l'any 2008 posà al descobert
l'àmplia
trajectòria històrica de l'edificació.
Amb uns
orígens clarament barrocs que encara són visibles
a les
llindes i muntants de les portes dels balcons de les
façanes,
l'estructura mostrava evidències materials d'una important
reforma d'inici del segle XIX, visible en els forjats i voltes del pis
principal. Amb tot, l'aspecte més destacat del treball fou
la
localització als arxius del projecte de reforma d'un jove
Puig i
Cadafalch (1898), un document que va permetre atribuir-li, entre
d'altres elements, l'acabat del frontis principal de
l'edifici.
Durada de la
conferència: 1h. i 30 min.
Tradicionalment,
la fesomia i sistema de desguàs de les cobertes de les grans
esglésies gòtiques barcelonines ha estat
associada a
solucions de solera. Les recerques realitzades a diferents
cobertes
de les basíliques de la ciutat, en especial a
l'església
del Pi, semblen posar de manifest un
panorama
cronològicament i material
força més
complex. Efectivament, comencem a
conèixer les
solucions arquitectòniques originals (segles XIV i
XV), on
s'hi combinen des de paviments continus de morter de calç a
solucions de teula àrab. Altrament, les investigacions han
permès la concreció material de les
contínues i
successives reformes del coronament de l'edifici, amb les obres
barroques (segle XVIII), les reformes de la fi del segle XIX i
finalment les restauracions realitzades d'ençà
1940.
Durada
de la conferència: 1h. i 30 min.
Boqueria,
12. Un nou Puig i Cadafalch: La recerca
La basílica de Santa
Maria del Mar de Barcelona.
Història d’un procés
constructiu
La
façana major de la Catedral de Barcelona.
Història
i restauració
La construcció de les
cases a la Barcelona romànica
Monogràfic
dedicat a presentar les característiques materials
i de
projecte arquitectònic que identifiquen
l'edilícia
domèstica a la Barcelona dels segles XI, XII i
XIII. Es fa
especial èmfasi en els exemples conservats i en els elements
i
peces que s'han descobert i posat en valor en els diferents estudis
realitzats al llarg d'aquests anys.
Durada de
la
conferència: 1h.
És
en l'arquitectura domèstica més que en cap altra
on
els
materials constructius ens identifiquen èpoques i projectes.
L'experiència aconseguida després de l'estudi de
més de mil edificacions de diferent origen
històric i
entitat arquitectònica, ha possibilitat
l'ordenació
cronològica i formal dels acabats històrics de
les cases
del casc antic barceloní. Aquest coneixement i la seva
ordenació en el temps i en el propi edifici, esdevenen una
important eina a l'hora de determinar el seu valor patrimonial
i
l'abast o necessitat de la seva restauració.
Durada
de la conferència: 2h
El cos del
carrer Sant Sever del Palau de la Generalitat de Catalunya
Sovint,
l'arquitectura barroca civil ha estat en certa
manera
marginada de l'imaginari identitari en relació al territori
o a
la pròpia ciutat de Barcelona. Les recerques realitzades
l'any
2006 sobre l'edifici del carrer de Sant Sever de la Generalitat de
Catalunya revelaren no tan sols una molt particular
evolució
estructural, sinó la gran qualitat constructiva dels seus
diferents projectes arquitectònics; de manera especial en
relació a la succesió de les obres barroques (des
de 1604
fins a 1640). Les reformes del segle XVIII, i de forma destacada, les
corresponents a l'establiment de l'Institut d'Estudis
Catalans (1908-1912). en afegit a les obres de 1920
-corresponents
a la
intervenció de Puig i Cadafalch-, acabaren de donar la forma
institucional que avui dia mostra l'edifici. Actualment aquest cos de
l'edifici de la Generalitat ha estat sotmés a una
altra
campanya de restauració.
Durada
de la conferència: 1h. i 30 min.
Els acabats a l'arquitectura domèstica al casc antic de
Barcelona
Les cobertes de la basílica de Santa Maria del Pi de
Barcelona
La
construcció de les cases a la Barcelona barroca
Monogràfic
dedicat a presentar les característiques materials
i de
projecte arquitectònic que identifiquen
l'edilícia
domèstica a la Barcelona del segle XIX. Es fa
especial èmfasi en els exemples conservats i en els elements
i
peces que s'han descobert i posat en valor en els diferents estudis
realitzats al llarg d'aquests anys.
Durada de
la
conferència: 1h
La construcció de les
cases a la Barcelona gòtica
Monogràfic
dedicat a presentar les característiques materials
i de
projecte arquitectònic que identifiquen
l'edilícia
domèstica a la Barcelona dels segles XIV,
XV i de la primera meitat del XVI. Es fa
especial èmfasi en els exemples conservats i en els elements
i
peces que s'han descobert i posat en valor en els diferents estudis
realitzats al llarg d'aquests anys.
Durada de
la
conferència: 1h.
Monogràfic
dedicat a presentar les característiques materials
i de
projecte arquitectònic que identifiquen
l'edilícia
domèstica a la Barcelona dels segles XVII i XVIII.
Es fa
especial èmfasi en els exemples conservats i en els elements
i
peces que s'han descobert i posat en valor en els diferents estudis
realitzats al llarg d'aquests anys.
Durada de
la
conferència: 1h
La construcció de les
cases a la Barcelona romànica
La ciutat
amagada
L'arquitectura
històrica i de manera significativa, la
construcció
domèstica, en el casc antic de Barcelona, és una
font
directa del que han estat la seva evolució urbana
al llarg
del
temps. Efectivament, els nombrosos estudis i recerques realitzats a
l'entorn de la construcció civil, han
permès conèixer les diferents
solucions
dels projectes arquitectònics històrics, i el
que és més important, han possibilitat la
descoberta i
posada en valor d'elements que fins llavors havien estat amagats com a
conseqüència de la lògica
transformació
històrica de les residències. És en
aquest marc de
recerca i descoberta, on caldria situar, entre d'altres, la llotja
romànica del núm. 33 del carrer Carders,
el
pòrtic gòtic del núm.1 del
carrer Montcada,
l'aqüeducte romà al núm. 25 del carrer
Ripoll o bé les pintures murals de finals del XII
de la
finca núm. 7 del carrer Lledó.
Durada
de la conferència: 1h. i 30 min.
Altres:
La restauració del claustre del Monestir de Ripoll
Sant
Martí de les Tombetes (Pallars Jussà). Recerca i
realitat d'un patrimoni ocult
Les
cobertes de l'església del Monestir de Sant Cugat
L'església
de la col·legiata de Santa Maria de Mur (Pallars
Jusà)
La
construcció de les cases a la
Barcelona
del
segle XIX
Els
castells de frontera al Pallars Jussà
El
castell de Sentmenat
Sostres i fusteries a l’arquitectura gòtica civil
de Barcelona
El
barri d'Icària: de les fàbriques a la Vila
Olímpica / Els enderrocs al casc antic 1: La
rambla del
Raval / Els enderrocs al casc antic (2) : El barri
de
Sant Pere i
la Ribera / La Barceloneta: Origen i transformació
d’un
barri / El Raval : naixement i definició de la
trama urbana
històrica / Can Fargas: Una torre
romànica, una masia, una casa al districte d’Horta
de
Barcelona / Recerca, coneixement i valoració de
l’edilícia
històrica: Els estudis
històrico-arquitectònics.
.
L'actual
restauració dels murs de ras de planta baixa del Claustre de
Ripoll - un projecte on hi participen el Bisbat de Vic, la
Diputació de Girona i la Direcció General del
patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya- ha permès
localitzar
alguns elements que fins el moment havien restat ocults pels
revestiments de morter de ciment pòrtland realitzats
vers
la fi del segle XIX, en el marc de les obres realitzades pels
arquitectes Elies Rogent i Martí Sureda. La recerca, a banda
de
descobrir el material petri dels murs i plantejar les
seves
datacions, ha possibilitat la identificació d'actuacions que
anirien des del segle X fins el segle XVIII, on hi
destacarien
els paraments preromànics o els corresponents a les
campanyes de
l'Abat Oliba (c.1032). Altrament, s'han posat al
descobert les
obertures de la Sala Capitular (segle X) i de l'accés al
dormitori del pis superior del claustre, així com la porta
neoclassicista del refetor.
Durada
de la conferència: 2h.
L’església
de la canònica de Santa Maria de Mur és un dels
monuments
romànics més emblemàtics de la comarca
del Pallars
Jussà. El seu projecte arquitectònic, iniciat en
la
segona meitat del segle XI, ha experimentat una evolució
crono-estructural que és ben coneguda gràcies a
l’estudi de paraments realitzat l’any
1999 per
l’empresa Veclus s.l. Entre les principals dades
proporcionades
per la recerca, figura la constatació de
l’existència d’una nau lateral en el
costat lateral
nord, posteriorment ensorrada. L’estat actual de
l’edifici
permet analitzar i establir un interessant debat tècnic i
pluridisciplinari, sobre aspectes rellevants de la tècnica
constructiva romànica, de la posterior evolució
històrica de l’edifici i, també, dels
criteris de
restauració aplicats en les darreres intervencions.
Durada
de conferència: 1h.
Altres:
Com
a resultat de les recerques realitzades l'any 2006, es posà
de
manifest la complexa evolució històrica del
coronament de
l'església del Monestir de Sant Cugat (Valles Occidental).
Efectivament, a les
solucions estrictament romàniques, detectables -per
bé
que restaurades- a la capçalera, se li sobreposaven en
el
transsepte i en el cos de tres naus, diferents propostes
cronològicament dissemblants. En aquest sentit, fou
remarcable
la descoberta de la coberta gòtica original de vessants de
teula
de la nau central (1294-1333), amagada a manera de cambra d'aire
sota la cobrició actual. Tanmateix, es detectaren
els
testimonis
dels
encaixos de la resta de solucions baixmedievals de
l'església
i, de manera especial, les modificacions barroques en forma
de
remuntes i nous coronaments dels murs. El conjunt de dades recollides
va permetre la seva reconstrucció gràfica en
cadascuna de
les seves fases constructives.
Durada de
la
conferència: 1h.
El
claustre posterior del Monestir de Santes Creus /
Els Cellers
cooperatius de Cèsar Martinell /
Patrimoni i
arquitectura a
Tremp.
La Vil·la romana de
Llorís (Pallas Jussà)
Monogràfic
dedicat a una de les construccions més senyeres de
l'arquitectura defensiva catalana. El seu valor patrimonial
no resideix tan sols en els magnífics volums
construïts
vers el segle XI -els dos pisos del cos de muralla i la
domus- sinó en la
interacció arquitectònica que es produeix amb les
obres
posteriors, en especial les gòtiques (amb l'ampli
saló
d'arc diafragmàtic) i les corresponents al palau barroc
dels Sentmenat. Tampoc s'hauria de menystenir -quant a les
solucions edilícies-, el pas de residència noble
a
menestralia i casa de pagès, amb les seves
solucions
estructurals certament originals. El castell ha estat recentment
restaurat.
Durada de
la
conferència: 1h.
A
partir del segle XI el territori que correspon actualment a la comarca
del Pallars Jussà, va assistir a un nou procés
d’ordenació geopolítica que
comportà
canvis intensos en la dinàmica de la frontera amb el
món
musulmà i amb laconvulsa definició territorial
dels diferents comtats.
L’aparició dels castells termenats, com Mur i
LLordà, serà el màxim exponent
d’aquest nou
ordre i facilitarà la repoblació progressiva de
l’anomenada “marca superior”, creant les
condicions
adequades per a l’aflorament de nuclis de poblament i de
centres
religiosos. Aquest monogràfic permetrà aprofundir
en les
característiques de l’arquitectura civil i militar
de la
zona, a través de dues propostes ben diferenciades (castell
versus palau) però que, alhora, presenten trets essencials
comuns. Les característiques físiques
d’aquests
nous centres de poder són també visibles en
l’ampli
conjunt de fortificacions de la zona.
Durada de
la
conferència: 1h
El
jaciment de Sant Martí de les Tombetes s’ubica en
la
vessant nord del Montsec d’Àres (municipi de Sant
Esteve
de la Sarga, Pallars Jussà). L’assentament
conserva un
interessant conjunt d’estructures de poblament i de
fortificació que semblen remuntar-se al període
ibero-romà, si bé són especialment
destacables la
necròpolis tardorromana, -datada als voltants del segle V-,
i
les estructures d’hàbitat associades. La gran
quantitat
d’elements arquitectònics del jaciment que
conformen
evidències arqueològiques
“negatives” (tals
com encaixos de suports de fusta o forats de les bigues dels forjats,
entre d’altres) ha limitat notablement la possibilitat
d’extreure’n conclusions a partir de
l’aplicació de mètodes
arqueològics
convencionals. Tanmateix, la restitució de
les evidències arquitectòniques i
arqueològiques
conservades, ha permès obtenir dades concretes
sobre els
edificis que conformaven l’assentament i sobre les
tècniques constructives emprades en el seu aixecament.
Durada
de la conferència: 1h.
La
vil·la de Llorís és un jaciment
d’època romana situat en plena zona pre-pirinenca
de la
comarca del Pallars Jussà, amb
una l’àrea
d’interès arqueològic delimitada de
més de 10.000 m2. La singularitat d’aquest complex
constructiu radica en ser l’únic exemple
localitzat, fins
ara, en l'extrem Nord occidental de Catalunya.
Durada de
la
conferència: 1h
La
decoració dels sostres gòtics, tant de
l’arquitectura civil -pública i
domèstica- com
religiosa, permet sens dubte introduir-nos en tot un món
pictòric d’alt interès
iconogràfic sovint
poc atès i conegut. El discurs se centra en els
embigats o
sostres plans policromats que es conserven en diferents edificis civils
de la ciutat de Barcelona, principalment en
l’arquitectura
domèstica del període medieval. El
fet de
trobar-nos, en gran part dels casos, davant exemples
arquitectònics impulsats principalment per
mercaders
i nobles, implica l’ús d’uns processos i
plantejaments diferents per al seu estudi. Conèixer la
configuració d’un sostre o enteixinat i la seva
història ens ajuda a entendre com la disposició
de les
peces condicionava l’elecció de la
decoració aplicada
i la seva iconografia, donant lloc a unes pautes decoratives que es van
repetint en cada exemple, i que ens porten a parlar d’una
iconografia amagada i poc explorada als sostres.
Durada de la conferència: 1 h.
